La Unió Europea disposa d’una Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) que li permet actuar i expressar la seva posició en l'escena internacional.
La PESC és un àmbit de l'acció exterior de la Unió Europea i es configura com una política específica que abasta tots els àmbits de la política exterior i de les relacions internacionals, així com totes les qüestions relatives a la seguretat de la Unió, inclosa la definició progressiva d’una política comuna de defensa.
Orígens i evolució
La PESC té els seus orígens en els mecanismes de concertació de la política exterior entre els Estats membres i, posteriorment, es formalitza amb el Tractat de Maastricht del 1992. Aquesta política es va consolidar amb el Tractat de Lisboa del 2009, que va dotar la Unió de personalitat jurídica pròpia i de capacitat per celebrar acords amb estats i organitzacions internacionals.
El Tractat de Lisboa va introduir un Títol V al Tractat de la Unió Europea titulat «Disposicions generals relatives a l'acció exterior de la Unió i disposicions específiques relatives a la política exterior i de seguretat comuna», on es detallen els principis, objectius, poder d'iniciativa, procediment de presa de decisions i mecanismes propis de la PESC, inclosa la Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD).
Una de les novetats principals va ser la creació de la figura de l'Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. En l'actualitat, aquest lloc està ocupat per l'estoniana Kaja Kallas des de l'1 de desembre de 2024, després de concloure el seu mandat l'espanyol Josep Borrell.
Funcions de l'alta representant i vicepresidenta de la Comissió
L'alta representant està al capdavant de la PESC amb una àmplia autonomia, prerrogatives especials i recursos, entre els quals destaca el Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE).
L'alta representant també ocupa el càrrec de vicepresidenta de la Comissió Europea i ha de vetllar per la coherència i l'eficàcia de l'acció exterior general de la UE en els àmbits de l'ajuda al desenvolupament, el comerç, l'ajuda humanitària i les respostes a les crisis, entre d'altres.
Règim i funcionament de la Política Comuna de Seguretat i Defensa
La PESC es manté com una política intergovernamental específica en què regeix, en termes generals, la unanimitat. Es caracteritza per una sèrie de procediments especials i l'exclusió general de la competència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb l'excepció de la competència per controlar el respecte de l'article 40 del TUE i el control de la legalitat de les mesures restrictives d'acord amb l'article 275 TFUE.
Els objectius de la PESC, recollits a l'article 21 del Tractat de la Unió Europea, són:
- Defensar-ne els valors, interessos fonamentals, seguretat, independència i integritat.
- Consolidar i donar suport a la democràcia, l'Estat de dret, els drets humans i els principis del dret internacional.
- Mantenir la pau, prevenir els conflictes i enfortir la seguretat internacional, d'acord amb els propòsits i els principis de la Carta de les Nacions Unides, així com els principis de l'Acta Final de Hèlsinki i els objectius de la Carta de París, inclosos els relacionats amb les fronteres exteriors.
- Donar suport al desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social i mediambiental dels països en desenvolupament, amb l'objectiu fonamental d'erradicar la pobresa.
- Fomentar la integració de tots els països en l'economia mundial, entre altres coses mitjançant la supressió progressiva dels obstacles al comerç internacional.
- Contribuir a elaborar mesures internacionals de protecció i millora de la qualitat del medi ambient i de la gestió sostenible dels recursos naturals mundials per assolir el desenvolupament sostenible.
- Ajudar les poblacions, els països i les regions que hagin de fer front a catàstrofes naturals o d'origen humà.
- Promoure un sistema internacional basat en una cooperació multilateral sòlida i una bona governança mundial.
La Unió Europea manté associacions i diàlegs polítics basats en interessos i beneficis recíprocs amb els principals actors internacionals. En aquest marc, celebra periòdicament cimeres amb els països amb què manté una associació estratègica, així com nombroses trobades a diferents nivells amb altres països i organismes regionals dels diferents continents.
La determinació dels interessos estratègics de la Unió, l’establiment dels objectius i la definició de les orientacions generals de la PESC corresponen, en el nivell més alt, al Consell Europeu, que reuneix els caps d'Estat o de govern dels Estats membres. Basant-se en aquestes orientacions generals, el Consell d'Afers Exteriors (conformat pels ministres d'Afers Exteriors dels Estats membres i presidit per l'alta representant) elabora la PESC, adoptant les decisions necessàries per definir i aplicar aquesta política.
El ministre Albares, l'alta representant de la Unió Europea per a Assumptes Exteriors i vicepresidenta a la Comissió Europea, el comissari europeu de Defensa i els ministres d'Exteriors de Gran Bretanya, Polònia, França i Alemanya a la reunió sobre seguretat europea i Ucraïna celebrada a Madrid. EFE
Política Comuna de Seguretat i Defensa
Per complir l'objectiu de mantenir la pau i reforçar la seguretat internacional, la Unió s'ha dotat d'una PCSD com a element integral de la PESC, que li atorga una capacitat operativa pròpia a l'exterior i es concreta en missions civils i operacions militars a països tercers amb mitjans civils i militars aportats pels Estats membres.
Des de la publicació de l’Estratègia Global de Seguretat de la UE del 2016, la PCSD s’orienta a donar suport al paper de la Unió com a proveïdor de seguretat global. Això inclou la presa de decisions sobre les crisis a què ha de fer front, els mitjans necessaris i la cooperació amb els socis que sol·licitin el suport de la Unió en la gestió de crisis i el reforç de les seves capacitats.
En l'àmbit de desenvolupament de capacitats, el 2017 el Consell Europeu, recolzat activament per Espanya i altres Estats membres, va llançar la Cooperació Estructurada Permanent en matèria de defensa (CEP o PESCO). Es tracta d'una cooperació reforçada per millorar la coordinació i incrementar les inversions en defensa pel que fa al desenvolupament de les capacitats de defensa dels Estats membres participants.
Mitjançant la PESCO, els Estats membres augmenten la seva eficàcia a l'hora de fer front als reptes en matèria de seguretat i d'avançar cap a una integració i enfortiment més gran de la cooperació en matèria de defensa en el marc de la UE. El 2020 es va llançar el Pla d'acció europeu de la defensa, que inclou un instrument financer —el Fons Europeu de Defensa— que recolza l'R+D+I i en aquest àmbit, iniciativa en què Espanya i la seva indústria hi tenen un paper destacat.
A aquestes noves eines de la PCSD s’hi afegeixen el renovat suport a les missions civils, amb els Pactes per la PCSD civil de 2018 i 2023; la iniciativa CARD (Revisió Anual Coordinada de la Defensa), a càrrec de l'Agència Europea de Defensa, i l'Instrument Europeu per a la Pau (EPF), destinat a finançar equipament militar letal i no letal per als socis de la UE, fonamental en el suport a les forces armades ucraïneses després de l’agressió russa del 2022.
Finalment, la Unió Europea s'ha dotat d'una Brúixola Estratègica, un document guia que, amb l’objectiu de garantir la coherència de les accions en el marc de la PCSD i partint d'una anàlisi de riscos i amenaces a l'entorn europeu, estableix objectius amb marcadors temporals associats per avançar en el seu paper com a actor global de seguretat de la UE.
L'Edifici Triangular, seu del Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE) a Brussel·les. EFE
Implicació d'Espanya en operacions PCSD
En l'àmbit de les operacions, Espanya mostra la seva implicació a la PCSD donant suport polític, però també aportant mitjans i capacitats a les missions que la Unió desplega en diferents regions geogràfiques.
En els darrers anys, l'activitat d'Espanya s'ha centrat a:
- La Banya d'Àfrica i Àfrica Occidental, amb les operacions i missions EU NAVFOR ATALANTA, EUTM Somàliai EUTM Mali.
- La missió d'entrenament militar EUMAM Ucraïna, en què Espanya ha format uns 7.000 soldats ucraïnesos en territori espanyol des del seu inici fins a finals del 2024.
- En missions civils, destaquen les contribucions a EUCAP Sahel Mali, EUAM República Centreafricanai EUAM Ucraïna.
Durant la seva Presidència del Consell de la UE el 2023, Espanya va ser també amfitriona del primer exercici de la Capacitat de Desplegament Ràpid de la UE (RDC), que s'activaria en cas de crisi amb 5.000 efectius a qualsevol lloc del món per defensar els interessos de la Unió Europea i que ha d'estar plenament operativa abans del 2025.