La lluita contra la desinformació

La desinformació constitueix una de les principals preocupacions dels països democràtics. Les campanyes de desinformació tenen una clara repercussió en la política exterior i s'han de diferenciar d'altres factors com la informació falsa (fake news) o informació errònia (misinformation). De fet, les campanyes de desinformació no contenen necessàriament notícies falses, sinó que pretenen distorsionar la realitat mitjançant un contingut manipulat i erosionar l'estabilitat dels Estats i de les seves institucions.

Desinformació/FIMI (Foreign Information Manipulation and Interference)

Els darrers anys, l'augment de flux d'informació derivat de l'arribada de les noves tecnologies, les xarxes socials i la intel·ligència artificial ha disparat el fenomen de la desinformació, especialment la generada per actors estrangers. L’anomenada FIMI (Foreign Information Manipulation & Interference) constitueix una de les principals preocupacions dels països democràtics, ja que suposa una amenaça directa a l'Estat de Dret i a la defensa dels interessos del país més enllà de les seves fronteres.

Les campanyes de desinformació s’entenen com a patrons de comportament desenvolupats en l’àmbit informatiu, duts a terme de manera coordinada i intencionada per manipular la realitat informativa. La seva implantació i difusió suposen una amenaça per als interessos del país, els valors constitucionals, els processos democràtics, les institucions democràticament constituïdes i, per tant, la seguretat nacional.

Perjudicial:busca soscavar els interessos nacionals d'un país, la seva capacitat d'influència o les seves institucions.
Manipulativa:barreja veritat i ficció per crear un discurs que manipuli emocions i creï confusió.
Coordinada:hi participen diversos actors estatals i no estatals que coordinen i amplifiquen les seves accions.
Intencionada: és estratègica. Respon a uns interessos concrets del país o actors promotors.

Com podem defensar-nos?

Cal conèixer per poder detectar i donar resposta a les campanyes de desinformació:

Conèixer: Partint del marc comú d'anàlisi DISARM i del mètode comú ABCDE, podem preparar protocols i algorismes que permetin una resposta ràpida.
Detectar: Espanya participa en el RAS (Rapid Alert System) i també es coordina internament per detectar i reaccionar davant d’aquest fenomen. Aquest sistema assegura la necessària coordinació entre els socis europeus.
Respondre i prevenir: Tenir activitats de comunicació estratègicament planificades per explicar les polítiques de la teva organització i temes de comunicació proactius ajuden a construir una reputació sòlida davant de les campanyes de desinformació, ja que davant d'aquestes no hi ha una resposta única i la decisió sobre la manera de respondre sempre és difícil.

El sistema espanyol

Complementàriament, a les mesures impulsades en coordinació amb la Unió Europea, Espanya duu a terme múltiples accions en matèria de lluita contra la desinformació:

Àmbit institucional: Ha establert mecanismes de coordinació permanent entre els diferents òrgans de l'Administració, entre els quals destaca la Comissió Permanent de Lluita contra la Desinformació, establerta el març del 2019.
Àmbit normatiu: S'ha implementat l’Ordre PCM/1030/2020, de 30 d'octubre, per la qual es publica el procediment d'actuació contra la desinformació aprovat pel Consell de Seguretat Nacional. Estableix quatre nivells amb les consegüents respostes.
Àmbit estratègic: S'ha aprovat l’acord del Consell de Ministres per a l'elaboració de l'Estratègia Nacional, que comença ara mitjançant participació de tots els ministeris.