Gibraltar és una colònia. Des dels anys seixanta, figura al llistat de les Nacions Unides de «territoris no autònoms pendents de descolonització». Aquest vestigi colonial és incompatible amb la Resolució 1514 (XV), del 1960, sobre descolonització. Les Nacions Unides ha assenyalat que, en el procés de descolonització de Gibraltar, el principi aplicable no és el de lliure determinació dels pobles sinó el de restitució de la integritat territorial espanyola. Espanya ha sol·licitat reiteradament al Regne Unit entaular negociacions, en compliment del que disposa les Nacions Unides des del 1965, per arribar a una solució definitiva d'aquest contenciós.
La història de Gibraltar
Gibraltar va ser cedit al Regne Unit pel Tractat d'Utrecht. Tot i això, només se cedien «la ciutat i el castell de Gibraltar, juntament amb el seu port, defenses i fortaleses que li pertanyen». Espanya no va cedir l'istme, igual que les aigües adjacents o l'espai aeri suprajacent, que han estat sempre sota sobirania espanyola. L'ocupacióde factocontinuada pels britànics no compleix els requisits del dret internacional per adquirir la sobirania. Aquesta és la raó per la qual Espanya sempre ha subratllat que l'ocupació de l'istme és il·legal i contrària al dret internacional i, per tant, n'ha reclamat sempre la devolució sense condicions. Espanya no reconeix l'ocupació de l'istme ni la reixa com a frontera.
Els principals documents relatius al contenciós sobre Gibraltar són els següents:
- El Tractat d’Utrecht. Signat el 13 de juliol del 1713, a l'article X se cedeix a la Corona Britànica «la plena i sencera propietat de la ciutat i el castell de Gibraltar, conjuntament amb el seu port, i les defenses i fortaleses que li pertanyen».
- La Resolució 2070 de la XX Assemblea General de les Nacions Unides
. Aprovada el 16 de desembre de 1965, convida per primera vegada els governs d'Espanya i el Regne Unit a iniciar sense demora converses sobre la sobirania de Gibraltar. - La Resolució 2353 de la XXII Assemblea General de les Nacions Unides. Aprovada el 19 de desembre de 1967, estableix que tota situació colonial que destrueixi parcialment o totalment la unitat nacional i la integritat territorial d'un país és incompatible amb els propòsits i els principis de la Carta de les Nacions Unides i, específicament, amb el paràgraf 6 de la Resolució 1514 (XV) de l'Assemblea General sobre descolonització general.
- La Resolució 2429 de la XXIII Assemblea General de les Nacions Unides. Aprovada el 18 de desembre de 1968, demanava al Regne Unit que posés fi a la situació colonial de Gibraltar abans de l'1 d'octubre del 1969.
- La Declaració de Lisboa. Signada el 10 d'abril del 1980, recull el compromís dels dos Governs de resoldre el problema de Gibraltar en un esperit d'amistat i d'acord amb les resolucions pertinents de les Nacions Unides.
- La Declaració de Brussel·les. Signada el 27 de novembre de 1984, estableix les bases d'un nou procés negociador en què s'inclouen assumptes de sobirania.
Quina és la situació de Gibraltar després del Brèxit?
Espanya ha convidat en múltiples ocasions el Regne Unit a reprendre, com més aviat millor, la negociació bilateral sobre qüestions de sobirania.
Atès que el Dret de la Unió Europea s'aplicava al Penyal a causa de la pertinença del Regne Unit a la Unió, la sortida del Regne Unit va implicar, necessàriament, la sortida de Gibraltar. Per assegurar que aquesta sortida es fes en consonància amb els interessos espanyols, Espanya va entaular unes negociacions amb el Regne Unit sobre la sortida de Gibraltar que van donar com a resultat un Protocol sobre Gibraltar annexat a l'Acord de Retirada, quatre memoràndums d’acord bilaterals (sobre drets dels ciutadans, cooperació mediambiental, tabac i cooperació policial i duanera), signats el 29 de novembre del 2018, i un acord internacional amb el Regne Unit en matèria fiscal signat el 4 de març de 2019.
Un cop consumat el Brèxit, es va iniciar un procés de negociació per assolir un acord que regulés la relació entre la Unió Europea i el Regne Unit en relació amb Gibraltar, i que desenvolupés els diferents continguts de l'anomenat Acord de Cap d'Any del 2020. Finalment, l’11 de juny del 2025 es va anunciar la conclusió d'un acord polític definitiu sobre els aspectes fonamentals del futur Acord entre la Unió Europea i el Regne Unit en relació amb Gibraltar. El principal objectiu del futur Acord és garantir la prosperitat futura de tota la regió. Per fer-ho, s'eliminaran totes les barreres físiques, els controls i les inspeccions sobre les persones i les mercaderies que circulin entre Espanya i Gibraltar, preservant alhora l'espai Schengen, el Mercat Únic de la UE i la Unió Duanera.
L'efecte del Brèxit en la mobilitat de Gibraltar
En l'àmbit de les persones, les parts han acordat establir controls fronterers duals de Gibraltar i Schengen al port i a l'aeroport de Gibraltar, que es duran a terme mitjançant una plena cooperació entre les autoritats de la UE i del Regne Unit/Gibraltar, i suprimir tots els controls en el pas fronterer entre Gibraltar i La Línia per als milers de persones que el creuen diàriament en ambdues direccions. Per part de la Unió Europea, Espanya farà els controls Schengen complets.
En l'àmbit de les mercaderies, les parts han acordat els principis que sustenten la futura unió duanera entre la UE i Gibraltar, mantenint una estreta col·laboració entre les autoritats duaneres respectives i eliminant els controls sobre les mercaderies. Altres aspectes importants del futur Acord UE-Regne Unit inclouen compromisos d'igualtat de condicions en matèria d'ajuts estatals, fiscalitat, treball, medi ambient, comerç i desenvolupament sostenible, lluita contra el blanqueig de capitals i transport —inclòs l'aeroport; els drets dels treballadors transfronterers i la coordinació en matèria de seguretat social. També s'hi inclourà una cooperació específica en matèria de medi ambient.
Aquest acord afavorirà la prosperitat i aportarà confiança, seguretat jurídica i estabilitat a les vides i el benestar de la població de tota la regió.
El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, a la trobada amb els alcaldes del Camp de Gibraltar i la Junta d'Andalusia després de l'acord entre Espanya, el Regne Unit i la Unió Europea sobre Gibraltar