Espanya a Iberoamèrica
Els lligams humans, històrics, socials, culturals, polítics, econòmics i lingüístics han fet d'Iberoamèrica una prioritat per a la política exterior d'Espanya.
En el pla bilateral, Espanya ha revitalitzat i consolidat les relacions amb els països germans llatinoamericans i caribenys, i ha potenciat els mecanismes de diàleg polític i la col·laboració en els organismes internacionals.
Espanya defensa a la regió valors compartits com:
- La democràcia
- L'Estat de dret
- La salvaguarda dels drets humans, especialment dels més vulnerables, amb especial atenció a poblacions indígenes i afrodescendents.
Societat, economia i cultura: forts llaços uneixen Espanya amb la regió
Iberoamèrica i Espanya estan unides per un indispensable component humà, ja que Amèrica és el lloc on resideix el nombre més gran d'espanyols a l'exterior i Espanya acull una comunitat iberoamericana creixent.
Addicionalment, en les relacions amb el continent, Espanya presta una atenció específica al Carib com una regió que ofereix característiques singulars i fa front a un conjunt de reptes particulars.
Espanya és un dels principals inversors a Iberoamèrica i té una presència destacada en sectors clau del procés de desenvolupament i modernització social, com ara la banca, l'energia, les comunicacions, la construcció i la gestió d'infraestructures, el turisme o la provisió de serveis públics.
Així mateix, Espanya considera essencial no només reforçar el diàleg i impulsar la cooperació per contribuir a l'enfortiment institucional de les nacions iberoamericanes, sinó també donar suport als processos de reformes econòmiques eficaces que fomentin el creixement i afavoreixin la redistribució de la riquesa i l'equitat.
El ministre José Manuel Albares amb el secretari general Iberoamericà, Andrés Allamand. MAUC
Espanya, enfortint la relació estratègica entre Iberoamèrica i la Unió Europea
Espanya exerceix un paper essencial en el disseny de la política de la Unió Europea cap a Iberoamèrica i el Carib. Com a promotor de la integració i del multilateralisme com a millor resposta a la nova realitat internacional, el nostre país dona suport als diferents processos d'integració econòmica, política i comercial i observa amb interès els nous impulsos integradors que s'estan desenvolupant a la regió.
Durant la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea el segon semestre de 2023 es va impulsar la celebració de la III Cimera UE-CELAC (17-18 de juliol de 2023), recuperant el format de diàleg al més alt nivell, que no tenia lloc des de la seva darrera reunió el 2015.
En aquesta Cimera, els Estats europeus, llatinoamericans i caribenys van incidir en els valors comuns que els uneixen i van reiterar el caràcter biennal de les Cimeres UE-CELAC, apuntant que la propera se celebri el 2025 a Colòmbia.
De la III Cimera UE-CELAC van sorgir acords rellevants, com la Declaració Conjunta sobre l'Aliança Digital de la UE amb Amèrica Llatina i el Carib, que promou el diàleg i la cooperació en assumptes digitals en benefici dels ciutadans de les dues regions.
Entre els èxits aconseguits durant la Presidència espanyola, es va acordar el compromís d'inversió de 45.000 milions d'euros per donar suport a l'associació reforçada amb l'Amèrica Llatina i el Carib fins al 2027 a través de l'estratègia Global Gateway, una plataforma que recull una llista de projectes elaborada en estreta col·laboració amb la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.
Foto de família de la Cimera UE-CELAC celebrada a Brussel·les el juliol del 2023, sota la Presidència espanyola del Consell de la UE. EFE
Espanya als organismes multilaterals iberoamericans
Espanya participa a la Comunitat Iberoamericana de Nacions com a fòrum privilegiat de diàleg i cooperació amb els països germans de la regió, però també es projecta, amb la seva participació, cap a altres espais regionals.
A més, el paper d'Espanya a Iberoamèrica es veu reforçat per la nostra participació en diversos organismes multilaterals iberoamericans en qualitat d'observadors.
Aquest és el cas de l’Organització dels Estats Americans (OEA), des del febrer del 1972, o l'Associació Llatinoamericana d'Integració (ALADI), des del novembre del 1982.
Espanya compta també amb estatut d'observador al Sistema d'Integració Centreamericana (SICA) des del 2004, i a la Comunitat Andina de Nacions (CAN) des del 2011. El novembre del 2012, Espanya va ser el primer país que va ingressar com a observador a l'Aliança del Pacífic.
El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, amb el secretari general de l'OEA, Luis Almagro, i l'ambaixadora d'Espanya davant l'OEA, Carmen Montón, durant una visita a la seu de la institució a Washington, el maig del 2023. MAUC
Espanya a les institucions financeres d'Amèrica Llatina i el Carib
D'altra banda, el paper d'Espanya a Iberoamèrica és molt actiu en institucions financeres, com ara el Banc de Desenvolupament d'Amèrica Llatina i el Carib o el Banc Interamericà de Desenvolupament, al qual contribueix tant amb el capital ordinari del banc com amb el pressupost per a operacions especials, entre les quals, el Fons Espanyol de Cooperació per a Aigua i Sanejament a Amèrica Llatina i el Carib, el Fons General de Cooperació d'Espanya, el Fons per a l'Energia Sostenible i Canvi Climàtic o el Fons Fiduciari Espanyol per al Programa d'Empresariat Social.
Documentació relacionada