El ministre Albares intervé davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (2024).
Espanya és un país profundament compromès amb els drets humans, la protecció i la promoció dels quals constitueix un eix essencial de la nostra política exterior. La llibertat, la justícia i la pau es fonamenten en el respecte a la dignitat i als drets inalienables de totes les persones. Espanya contribueix, a títol nacional i com a membre de la Unió Europea, a l'assoliment d'aquests objectius.
Un bon exemple d'aquest compromís amb la protecció dels drets humans és el II Pla Nacional de Drets Humans, que el Govern va aprovar el juny de 2023 amb una vigència de cinc anys (2023-2027). El seu objectiu és continuar avançant en l'agenda de drets, garantint-ne el ple exercici i impulsant nous avenços en matèria d'igualtat, llibertat i justícia social, tant dins com fora de les nostres fronteres.
Espanya al Consell de Drets Humans
L’elecció d'Espanya per ser membre per tercera vegada del Consell de Drets Humans (CDH) en el període 2025-2027 donarà un impuls renovat al nostre compromís amb la defensa dels drets humans i el sistema multilateral de protecció i promoció dels drets humans.
El Consell, amb seu a Ginebra, té com a funció primordial la protecció i la promoció dels drets humans en l'àmbit global, condició indispensable per a la pau, la seguretat i el desenvolupament sostenible.
Pena de mort
La lluita contra la pena de mort és una prioritat de l'acció exterior espanyola. Espanya va ratificar el Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics el 1991, destinat a abolir la pena de mort. Espanya rebutja la pena de mort en qualsevol circumstància, independentment del crim comès, perquè és un càstig cruel, inhumà i degradant, contrari a la dignitat de l'ésser humà, a més de no tenir efectes dissuasius provats en el comportament criminal i d'impedir la reparació en cas d'error judicial.
En l'àmbit multilateral, cal destacar la creació de la Comissió Internacional contra la Pena de Mort (CIPM) el 2010, amb seu a Madrid i formada per una vintena de personalitats independents procedents de totes les regions del món. Espanya, juntament amb la Unió Europea i la CIPM, treballen perquè altres països redueixin el nombre de delictes castigats amb la pena capital, commutin les condemnes a mort o reformin les seves lleis perquè els jutges tinguin l'alternativa d'imposar penes privatives de llibertat en comptes de penes de mort, avançant, així, cap a l'abolició.
Igualtat de gènere
La promoció de la igualtat entre dones i homes constitueix un tret distintiu i una regla interna de l'acció exterior espanyola. El II Pla Nacional de Drets Humans impulsa la lluita contra les desigualtats i la violència de gènere dins i fora de les nostres fronteres, i incorpora nombroses mesures emmarcades dins de la Política Exterior Feminista.
Espanya participa de manera activa, tant en l’àmbit de la Unió Europea com en el sistema de les Nacions Unides, en la determinació de polítiques i la creació d'instruments i institucions de lluita contra la discriminació per raó de gènere, així com la defensa dels drets de les dones i les nenes. Espanya contribueix a l'aplicació de diferents instruments en aquesta matèria, com ara:
Celebració del Dia Internacional de la Dona pels carrers d'Osca el 8 de març del 2025.
Lluita contra la discriminació per raó d'orientació sexual i identitat de gènere
La lluita contra la discriminació per raó d'orientació sexual i identitat de gènere és un altre objectiu fonamental de l'acció exterior d'Espanya. En l'àmbit multilateral, Espanya és considerat un país impulsor del reconeixement i la defensa dels drets de les persones LGBTI.
Espanya és membre de la Coalició per la Igualtat de Drets (ERC, per les sigles en anglès), de l'LGBTI Core Group de les Nacions Unides, i de la Xarxa Europea de Punts Focals LGBTI del Consell d'Europa. Així mateix, Espanya s'ha incorporat al Fons Mundial per a la Igualtat (Global Equality Fund), una associació publicoprivada que dona suport als programes de la societat civil que promouen i protegeixen els drets humans de les persones LGBTI arreu del món.
Espanya ha donat suport de manera activa a la renovació del mandat de l'Expert Independent de les Nacions Unides sobre la protecció contra la violència i la discriminació per motius d'orientació sexual i identitat de gènere (SOGI). A més, a l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unidesa què se sotmeten tots els països membres de les Nacions Unides, Espanya formula preguntes i recomanacions a altres Estats per sensibilitzar i denunciar la violència i la discriminació que pateixen les persones LGBTI.
Persones amb discapacitat
Espanya identifica com a prioritat la promoció dels drets de les persones amb discapacitat. Defensa l'enfocament de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat (2006), l'adopció de la qual ha suposat un canvi de paradigma en aquest àmbit, ja que fomenta la inclusió i crea una eina jurídica vinculant.
Aquest compromís va quedar reflectit durant la darrera Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, amb la posada en marxa del Centre Europeu d'Accessibilitat «AccessibleEU», el Congrés Europeu d'Accessibilitat, celebrat a Madrid, i la Reunió d'Alt Nivell sobre Discapacitat a Palma de Mallorca, on es va acordar una declaració sobre el dret de vot i l'accessibilitat en la participació política. De la mateixa manera, Espanya va promoure la creació d'una Targeta Europea de Discapacitat i una Targeta Europea d'Estacionament per a persones amb discapacitat.
Balladors de flamenc amb síndrome de Down de la Compañía José Galán de Flamenco Inclusivo, en una actuació amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Dret humà a l'aigua i al sanejament
El reconeixement del dret a l'aigua potable i al sanejament és un dels grans objectius de la política exterior espanyola de drets humans i de cooperació per al desenvolupament.
El 2006, Espanya i Alemanya van impulsar una iniciativa conjunta a favor del reconeixement d'aquest dret al si de les Nacions Unides: en aquest sentit, defensen que el dret a l'aigua potable i el sanejament és indispensable per a la realització d'altres drets humans i que constitueix un component essencial del dret a un nivell de vida adequat.
A través de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), Espanya emprèn nombroses iniciatives per garantir l'accés a l'aigua i els sistemes de sanejament. Un exemple destacat és el Fons de Cooperació per a l'Aigua i el Sanejament a Amèrica Llatina i el Carib, del qual ja se n'han beneficiat 4,3 milions de persones.
Persones defensores de drets humans
La promoció de la legítima activitat de les persones defensores dels drets humans i la seva protecció constitueixen un dels objectius de la política exterior del Govern d'Espanya en matèria de drets humans. L'any 1995, Espanya va establir un mecanisme nacional d'acollida temporal de persones defensores de drets humans en situació de risc per la seva activitat, en col·laboració amb altres entitats nacionals i amb la societat civil.
Aquest programa ha permès acollir, en col·laboració amb programes autonòmics i municipals, així com de la societat civil, gairebé 463 persones defensores en situació de risc des que es va posar en marxa. El 2023, el programa va acollir un total de 29 persones defensores, la meitat de les quals eren dones defensores. Aquest fet demostra el ferm compromís d'Espanya amb la promoció de la tasca de les dones defensores i amb la seva protecció en afrontar situacions de més vulnerabilitat.