Les sancions internacionals han esdevingut un element fonamental en l'àmbit de les relacions internacionals contemporànies. Són mesures coercitives que s'apliquen contra estats, entitats no estatals o individus que suposen una amenaça per a la pau i la seguretat internacional. Els objectius que es persegueixen són modificar el comportament d'un actor, disminuir-ne la capacitat de maniobra o debilitar-ne la posició, i denunciar públicament aquells actors que suposen una amenaça per a la pau i la seguretat internacional. Les sancions tenen un caràcter fonamentalment preventiu i han de ser proporcionals. S'hi recorre com a alternativa a l'ús de la força armada.
Per evitar efectes adversos sobre tercers, sempre que sigui possible, les sancions es dirigeixen contra individus o entitats concretes i han de ser sempre conformes amb el dret internacional i els drets humans. Com a exemple, es poden aplicar mesures de tipus economicocomercial (com l'embargament d'armes), financer o sancions individuals, com la prohibició d'entrada a un Estat o la congelació d’actius.
Avui dia, hi ha tres organismes principals encarregats d’imposar sancions: les Nacions Unides, la Unió Europea i l'OSCE.
El Capítol VII de la Carta de Nacions Unides estableix la base jurídica per a la imposició de mesures coercitives en el marc d’aquesta organització. El Consell de Seguretat és l'òrgan amb la facultat d’adoptar mesures que no impliquin l'ús de la força armada, amb l'objectiu últim de mantenir o restablir la pau i la seguretat internacionals. Els règims de sancions més habituals són els destinats a evitar la proliferació d'armes nuclears, a combatre el terrorisme, a resoldre conflictes o a donar suport a règims democràtics.
Règims de sancions adoptats per les Nacions Unides
.
En l'àmbit de la Unió Europea, les mesures restrictives es configuren com una eina clau de la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) i es fan servir per a la defensa dels seus interessos estratègics i la protecció dels objectius fonamentals a l'exterior. Poden donar-se tres tipus de mesures: transposició de mesures acordades en el marc de les Nacions Unides, mesures complementàries a les adoptades per les Nacions Unides o mesures aprovades per iniciativa pròpia. Les sancions de la UE s'aproven per unanimitat mitjançant una Decisió del Consell en l'àmbit de la PESC, obligatòria en tots els seus elements per a tots els Estats membres. Si la decisió preveu la reducció o la interrupció total o parcial de les relacions econòmiques i financeres amb un país tercer, s'adopta un Reglament de la UE per majoria qualificada, a proposta conjunta de la Comissió i de l'alt representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. Tot i això, a la pràctica, l'aprovació es fa per consens.
Sancions de la Unió Europea.
Finalment, en l'àmbit de l'OSCE, es poden imposar embargaments sobre la compravenda de material de defensa i de doble ús.
Autoritats espanyoles competents
Correspon a les autoritats competents dels Estats membres l'aplicació i el respecte de les sancions internacionals a través de mesures nacionals.
Autoritats Nacionals Competents
Eina de denúncia de sancions de la UE
Mecanisme de l'Estatut de bloqueig davant dels efectes territorials de sancions de tercers Estats
Instruments jurídics.
Nota d'orientació.
La Comissió Europea ha posat en marxa una plataforma en línia que permet a qualsevol ciutadà o operador denunciar fets, circumstàncies, individus o entitats que puguin estar involucrats en infraccions —passades, presents, futures o en temptatives— de les sancions adoptades per la Unió Europea. La Comissió garanteix, mitjançant aquesta plataforma, l'anonimat del denunciant.