Espanya i el multilateralisme
Espanya està fermament compromesa amb el foment d'institucions multilaterals fortes i legítimes que permetin avançar cap a un món en pau, en què es protegeixin els drets bàsics de l'ésser humà i en què es fomenti un desenvolupament compatible amb la cohesió social i amb la preservació del medi ambient.
Per aconseguir aquest objectiu, la instància de més legitimitat global és l'Organització de les Nacions Unides. Espanya advoca i defensa el paper central de l'Organització en la defensa d'un ordre internacional basat en regles, l’Estat de Dret i un multilateralisme inclusiu i reforçat.
El ministre d'Afers Exteriors d'Espanya, José Manuel Albares, intervé a la seu de les Nacions Unides amb motiu del primer any de la invasió de Rússia a Ucraïna, a Nova York (EUA). EFE
Què és l'Organització de les Nacions Unides?
L'Organització de les Nacions Unides (ONU), fundada el 1945 després de la Segona Guerra Mundial, té com a propòsits el manteniment de la pau i seguretat internacionals , el respecte i defensa dels drets humans , i la consecució d'un desenvolupament sostenible . Amb 193 Estats membres, l'Organització és un pilar fonamental en la gestió dels desafiaments globals contemporanis, des del canvi climàtic fins a la governança de la intel·ligència artificial. Espanya va ingressar a l'Organització el 1955.
Nacions Unides desenvolupa el seu treball a través de diversos òrgans en què participen els Estats membres. Els principals són:
- L' Assemblea General, màxim fòrum de deliberació mundial, on es reuneixen tots els Estats membres per discutir i coordinar polítiques globals.
- El Consell de Seguretat, responsable de mantenir la pau i la seguretat internacionals, amb capacitat de recomanar mesures d'arranjament de controvèrsies i d'autoritzar l'ús de la força. Està integrat per 15 membres, dividits alhora en dos grups: membres permanents (Estats Units, Regne Unit, Federació Russa, Xina i França), que tenen dret a veto, i membres rotatoris (un total de deu països elegits per l'Assemblea General per a un període de dos anys sobre una base de representació regional).
- El Consell Econòmic i Social (ECOSOC), que promou la cooperació econòmica i social en àrees com ara el desenvolupament sostenible i els drets humans.
- La Cort Internacional de Justícia (CIJ), guardià institucional del sistema de les Nacions Unides, entre les funcions del qual hi ha la resolució de disputes entre Estats i l'emissió d'opinions consultives sobre l'aplicació del dret internacional. Està integrat per 15 magistrats elegits per l'Assemblea General i el Consell de Seguretat.
Compta, a més, amb un Secretari General , actualment el portuguès António Guterres, del qual depèn la Secretaria, i amb diverses agències, fons i programes que s'ocupen d'aspectes concrets de la cooperació internacional. Els principals organismes especialitzats de l'ONU són: l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Organització de les Nacions Unides per a la Cultura, les Ciències i l'Educació (UNESCO), el Programa Mundial d'Aliments (PMA), el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PN (PNUMA), el Fons de Població de les Nacions Unides (FNUAP), el Fons Internacional d'Emergència de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) i ONU Dones.
Dins del sistema de justícia internacional, el 17 de juliol del 1998 es va establir la Cort Penal Internacional (CPI) mitjançant l'Estatut de Roma. La CPI és un òrgan judicial independent que pot exercir jurisdicció sobre individus acusats de cometre genocidi, crims de lesa humanitat, crims de guerra i crims d'agressió. La CPI manté un acord de cooperació amb les Nacions Unides però no forma part del sistema de l'ONU.
El ministre Albares amb el secretari general de l'ONU, António Guterres. EFE
Espanya i el Consell de Seguretat
Espanya ha estat membre electe al Consell de Seguretat en cinc ocasions, la més recent en el període 2015-2016. Durant aquest darrer mandat, Espanya va impulsar l'adopció, entre d'altres, de les Resolucions següents, exemples del compromís espanyol amb la pau i la seguretat a nivell global:
- La Resolució 2242, que va renovar l'agenda de Dones, pau i seguretat sobre la promoció de la participació de les dones als processos de pau i la lluita contra la violència sexual en conflictes armats.
- La Resolució 2250, la primera a reconèixer el paper dels joves en la prevenció i resolució de conflictes.
- La Resolució 2286, la primera sobre la protecció de latenció mèdica en conflictes armats, que condemna els atacs contra personal mèdic i contra hospitals.
Espanya presenta la seva candidatura per ser membre electe del Consell de Seguretat el bienni 2031-2032.
Manteniment de la pau i seguretat internacionals. Participació a Missions de Pau. L'Agenda Dones, Pau i Seguretat
La prevenció de conflictes i la mediació per resoldre'ls són prioritats de l'acció exterior espanyola, recollides a l' Estratègia d'Acció Exterior d'Espanya 2025-28 ia l'Estratègia espanyola de Diplomàcia Humanitària 2023-26. Espanya considera indispensable fer servir una diplomàcia preventiva que integri el desenvolupament sostenible, la pau, la governança, els drets humans i l'Estat de dret. Per això, recolza plenament la Nova Agenda per a la Pau del Secretari General de les Nacions Unides (2023) i el Pacte per al Futur (2025), que aborden la proliferació de conflictes i els desafiaments del segle XXI posant èmfasi en la prevenció de conflictes i en respondre a les seves causes profundes per aconseguir un món més pacífic.
Espanya és un dels majors contribuents a les operacions i missions de pau de Nacions Unides. Des del 1989, Espanya ha contribuït amb més de 137.000 homes i dones de les Forces Armades i Forces de Seguretat de l'Estat en més de cinquanta operacions de pau a països com Moçambic, Bòsnia i Hercegovina, Afganistan i Haití. Actualment, el contingent de cascos blaus espanyols més nombrós, amb gairebé 700 efectius, és el destinat a la Missió de Nacions Unides al Líban (FINUL).
L' Agenda Dones , Pau i Seguretat, establerta el 2000 per la resolució 1325 del Consell de Seguretat, és un element central de la diplomàcia preventiva. Insta a augmentar la participació de les dones en la prevenció i la resolució de conflictes, a garantir la protecció dels seus drets humans ia tenir accés a la justícia i als serveis de lluita contra la discriminació. Espanya està fermament compromesa amb l'Agenda Dones, Pau i Seguretat, que ha incorporat la política exterior i de seguretat. Ha aprovat tres Plans d'accions per al seu desenvolupament, el darrer, el III Pla Nacional d'Acció de Dones, Pau i Seguretat 2025-30. Espanya forma part, juntament amb altres països iberoamericans de la Xarxa Iberoamericana de Dones Mediadores, creada el juny de 2023 a Madrid.
Espanya i la reforma del sistema multilateral i de les Nacions Unides
Espanya advoca per adaptar els marcs de governança multilaterals per respondre de manera eficaç als desafiaments globals com el canvi climàtic, la desigualtat creixent, la transformació digital i els riscos per a la salut mundial.
El compromís d'Espanya amb la reforma del sistema multilateral es concreta en accions en diversos àmbits, entre d'altres: l'acollida de la Quarta Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament a Sevilla (2025), on es va aconseguir reafirmar la rellevància del sistema multilateral i establir un full de ruta per renovar l'arquitectura de finançament del desenvolupament sostenible. Aquest mateix any, Espanya va col·lidir amb Costa Rica el procés intergovernamental per establir el recent creat Panell Científic Internacional Independent i el Diàleg Global sobre la Governança de la Intel·ligència Artificial , que busca establir les bases per a una governança de la IA basau en els drets humans universals i que faciliti l'assoliment dels Objectius.
Espanya advoca per un Consell de Seguretat reformat, més representatiu de la realitat geopolítica, democràtic, transparent i amb més rendició de comptes, amb un nombre més gran de membres no permanents i amb restriccions al poder de veto dels membres permanents, com a pas previ a la seva completa abolició.
Més informació
-Traducció realitzada mitjançant eines automàtiques-