Espanya i el multilateralisme
Espanya està fermament compromesa amb el foment d'institucions multilaterals fortes i legítimes que permetin avançar cap a un món en pau, en què es protegeixin els drets bàsics de l'ésser humà i en què es fomenti un desenvolupament compatible amb la cohesió social i amb la preservació del medi ambient.
Per aconseguir aquest objectiu, la instància de més legitimitat global és l'Organització de les Nacions Unides. Espanya advoca i defensa el paper central de l'Organització en la defensa d'un ordre internacional basat en regles, l’Estat de Dret i un multilateralisme inclusiu i reforçat.
El ministre d'Afers Exteriors d'Espanya, José Manuel Albares, intervé a la seu de les Nacions Unides amb motiu del primer any de la invasió de Rússia a Ucraïna, a Nova York (EUA). EFE
Què és l'Organització de les Nacions Unides (ONU)?
L'Organització de les Nacions Unides (ONU), fundada el 1945 després de la Segona Guerra Mundial, té com a propòsits el manteniment de la pau i la seguretat internacionals, el respecte i la defensa dels drets humans, i la consecució d'un desenvolupament sostenible. Amb 193 Estats membres, l'organització és un pilar fonamental en la gestió dels desafiaments globals contemporanis, des del canvi climàtic fins a la governança de la intel·ligència artificial. Espanya va ingressar a l'Organització el 1955.
Les Nacions Unides desenvolupen el seu treball a través de diversos òrgans en què participen els Estats membres. Els principals són:
- L’Assemblea General, màxim fòrum de deliberació mundial on es reuneixen tots els Estats membres per discutir i coordinar polítiques globals.
- El Consell de Seguretat, responsable de mantenir la pau i la seguretat internacionals, amb capacitat de recomanar mesures d'arranjament de controvèrsies i d'autoritzar l'ús de la força.
- El Consell Econòmic i Social(ECOSOC), que promou la cooperació econòmica i social en àrees com ara el desenvolupament sostenible i els drets humans.
- La Cort Internacional de Justícia(CIJ), guardiana institucional del sistema de les Nacions Unides. Entre les seves funcions hi ha la resolució de disputes entre Estats i l'emissió d'opinions consultives sobre l'aplicació del dret internacional.
Compta, a més, amb un secretari general, actualment el portuguès António Guterres, del qual depèn la Secretaria, i amb diverses agències, fons i programes que s'ocupen d'aspectes concrets de la cooperació internacional, com ara el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i ONU Dones.
El ministre Albares amb el secretari general de l'ONU, António Guterres. EFE
La participació d'Espanya al Consell de Seguretat
Espanya ha estat membre electe del Consell de Seguretat en cinc ocasions, l’última durant el període 2015-2016. Durant aquest mandat, Espanya va impulsar:
- L'adopció, entre d'altres, de la Resolució 2242, que va renovar l'agenda de Dones, Pau i Seguretat sobre la promoció de la participació de les dones als processos de pau i la lluita contra la violència sexual en conflictes armats.
- La Resolució 2250, la primera a reconèixer el paper dels joves en la prevenció i la resolució de conflictes.
- La Resolució 2286 sobre accés i protecció de l'atenció sanitària en conflictes armats, exemples del compromís espanyol amb la pau i la seguretat a escala global.
Espanya presenta la seva candidatura per ser membre electe del Consell de Seguretat en el bienni 2031-2032.
Manteniment de la pau i seguretat internacionals. Participació en Missions de Pau
La prevenció de conflictes i la mediació per a la seva resolució són prioritats de l'acció exterior espanyola, recollides a l’Estratègia espanyola de Diplomàcia Humanitària 2023-26.
Espanya és un dels països que més ha contribuït a les operacions i missions de pau de les Nacions Unides. Des del 1989, Espanya ha contribuït amb més de 137.000 homes i dones de les Forces Armades i de les Forces de Seguretat de l'Estat en més de cinquanta operacions de pau a països com Moçambic, Bòsnia i Hercegovina, Afganistan i Haití. Actualment, el contingent de cascos blaus espanyols més nombrós, amb gairebé 700 efectius, està destinat a la Missió de les Nacions Unides al Líban (FINUL).
Espanya evers la defensa dels drets humans
La defensa i promoció dels drets humans de manera transversal és part integrant de la nostra actuació a l'ONU. Espanya ha estat escollida membre del Consell de Drets Humans per al període 2025-2027. El Consell, amb seu a Ginebra, té com a objectiu primordial la protecció i la promoció dels drets humans en l'àmbit global, condició indispensable per a la pau, la seguretat i el desenvolupament sostenible. L'elecció d'Espanya és un reflex dels valors de la societat espanyola, com la pau, la democràcia i els drets humans.
El compromís d'Espanya amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
Espanya està fermament compromesa amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment en les àrees relacionades amb la lluita contra la pobresa, la igualtat de gènere, el canvi climàtic i la cooperació per al desenvolupament.
A través de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), Espanya contribueix a projectes humanitaris i de desenvolupament a diverses parts del món, en línia amb l'Agenda 2030.
Seguint amb aquest compromís, Espanya acollirà el 2025 la 4a Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament a Sevilla, reunió clau per abordar la bretxa de finançament i mobilitzar els recursos necessaris per accelerar el compliment dels ODS. A més, serà una fita important en la reforma de l'arquitectura internacional de finançament per al desenvolupament.
Un pacte per al futur
Al llarg dels més de 75 anys d'història, l'Organització de les Nacions Unides ha demostrat ser un instrument fonamental per afrontar els desafiaments més urgents del món i continua sent un actor rellevant per al benestar de la humanitat al segle XXI. El Pacte del Futur, aprovat el setembre de 2024, és un pas important per aprofundir en la cooperació internacional i construir un futur més just i sostenible per a les generacions actuals i futures. Inclou dos annexos, el Pacte Digital Global i la Declaració sobre Generacions Futures, que aborden els desafiaments digitals, com ara la governança en l'àmbit de la IA, i prenen en consideració els interessos dels joves en els processos de decisió, respectivament.