El ministre Albares intervé davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (2024).
La lluita contra la pena de mort és una prioritat de lacció exterior espanyola. Centenars de persones són executades al món cada any en aplicació de la pena capital en totes les circumstàncies i amb independència del delicte comès. El 2010, es va crear la Comissió Internacional contra la Pena de Mort (CIPM), amb seu a Madrid i composta per una vintena de personalitats independents procedents de totes les regions del món. Espanya, juntament amb la Unió Europea i la Comissió Internacional, treballen perquè altres països que redueixin el nombre de delictes castigats amb la pena capital, commutin les condemnes a mort o reformin les seves lleis perquè els jutges tinguin l'alternativa d'imposar penes privatives de llibertat en comptes de penes de mort, avançant, així, cap a l'abolició.
Així mateix, Espanya identifica com a altra prioritat la promoció dels drets de les persones amb discapacitat. Defensa l'enfocament de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat (2006), l'adopció de la qual ha suposat un canvi de paradigma en aquest àmbit en reconèixer les persones amb discapacitat com a veritables subjectes de drets. L'octubre del 2022 es va crear la figura de l'Ambaixador en Missió Especial per a la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat.
La lluita per igualtat entre homes i dones és un eix transversal i prioritari de la política exterior feminista d'Espanya. A través d'una participació activa a la Unió Europea i al sistema de les Nacions Unides, Espanya lidera la creació d'instruments internacionals, l'enfortiment institucional i la fixació de polítiques transformadores en aquest àmbit. Aquest compromís es tradueix en una acció diplomàtica ferma orientada a l'eradicació de qualsevol discriminació per raó de gènere ia la protecció integral dels drets humans de totes les dones i les nenes al món.
El reconeixement del dret a l'aigua potable i al sanejament ha esdevingut una de les grans prioritats de la política exterior espanyola de drets humans i de cooperació per al desenvolupament. L'any 2006, Espanya i Alemanya van emprendre una iniciativa conjunta a favor del reconeixement d'aquest dret al si de les Nacions Unides, considerant que el dret a l'aigua potable i al sanejament és indispensable per a la realització d'altres drets humans i que és un component essencial del dret a un nivell de vida adequat, recollit a l'article 11 del Pacte Internacional de Drets.
Celebració del Dia Internacional de la Dona pels carrers d'Osca el 8 de març del 2025.
La lluita contra la discriminació per raó d‟orientació sexual i identitat de gènere és una altra prioritat de l‟acció exterior d‟Espanya. Espanya és present a les principals iniciatives multilaterals on es treballa per la promoció i protecció dels drets humans de les persones LGTBI, sent considerat Espanya un país impulsor del reconeixement i defensa dels drets de les persones LGTBI. En els darrers anys, el nostre país ha impulsat i donat suport al mandat de l'Expert Independent de les Nacions Unides sobre la protecció contra la violència i la discriminació basada en l'orientació sexual i la identitat de gènere, copresideix, juntament amb Colòmbia, la Coalició per la Igualtat de Drets (ERC), forma part del LGBT Core Group de les Nacions Unides i del Grup de Punt. Espanya també és membre, des del 2023, del Fons Mundial per a la Igualtat (Global Equality Fund), una associació publicoprivada que recolza els programes de la societat civil que promouen i protegeixen els drets humans de les persones LGTBI a tot el món. Al juliol del 2025 es va crear la figura de l'Ambaixador en Missió Especial per als drets LGTBI+.
Balladors de flamenc amb síndrome de Down de la Compañía José Galán de Flamenco Inclusivo, en una actuació amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
-Traducció realitzada mitjançant eines automàtiques-