Diplomàcia humanitària
Què és la diplomàcia humanitària?
La diplomàcia humanitària és l'ús d'instruments polítics i diplomàtics per promoure el respecte al Dret Internacional Humanitari (DIH) i el desenvolupament progressiu, facilitar operacions d'assistència humanitària i, en general, conscienciar sobre la importància de l'agenda humanitària.
PROJECTE “ Luma Cuma Guaminá - Empoderant les dones indígenes Lencas i Campesinas”. Dones, joves indígenes i camperoles han reactivat la seva economia i han diversificat els seus mitjans de vida. Foto: © Miquel Lizana /AECID.
PROJECTE “Restauració de l'església de Sant Manuel de Colohete per a la seva posada en valor com a motor de desenvolupament local a la Mancomunitat Colosuca , Hondures I II i III fase”. Executada per la Mancomunitat de Municipis del Centre de Lempira Colosuca , Hondures. Foto: © Miguel Lizana / AECID.
Espanya i la diplomàcia humanitària
A través de la seva acció de diplomàcia humanitària Espanya contribueix a la protecció de la població civil en conflictes armats i altres situacions de violència. Espanya treballa a nivell diplomàtic per millorar les condicions marc de la tasca humanitària.
Espanya promou el compliment del dret internacional humanitari i contribueix al desenvolupament dels instruments que enforteixen la protecció dels civils. Per això, manté un diàleg regular amb altres Estats, organitzacions internacionals, i organitzacions no governamentals.
Reunió operativa entre equip de la UE i de l'Oficina Ajuda Humanitària a la missió humanitària per l'huracà Melissa a Jamaica. Foto: © Miguel Lizana / AECID.
L'Estratègia de Diplomàcia Humanitària 2023-2026
Al gener del 2023 Espanya va aprovar la seva primera Estratègia de Diplomàcia Humanitària (EDH) per al període 2023-2026. L'Estratègia es concep com una eina per enfortir la perspectiva humanitària a l'acció exterior de l'Estat. Està orientada a promoure la utilització de tots els instruments davant d'una crisi humanitària, salvaguardant l'espai humanitari i l'acció humanitària neutral, imparcial i independent.
L'EDH sorgeix en resposta a un context internacional amb creixents necessitats humanitàries . Complementa altres estratègies, en particular, l´Estratègia d´Acció Humanitària 2019-2026 de la Cooperació Espanyola.
L'EDH va ser elaborada mitjançant un procés inclusiu, fruit de la col·laboració de les administracions públiques i de la societat civil.
L'Estratègia s'organitza en tres grans objectius, que es concreten en 14 eixos d'actuació:
- Objectiu 1: prevenir i resoldre conflictes, amb cinc eixos que inclouen diplomàcia preventiva, protecció de lespai humanitari i lluita contra el terrorisme;
- Objectiu 2: Promoure el respecte del Dret Internacional Humanitari, amb cinc eixos que inclouen lluita contra la impunitat i rendició de comptes, protecció de missions mèdiques, nenes i nens en conflictes armats i fam i conflicte;
- Objectiu 3: Protegir les persones en situacions de vulnerabilitat, sense deixar ningú enrere, amb quatre eixos, entre ells, lluita contra la violència sexual i refugiats i desplaçats interns.
La protecció de civils
El dret internacional obliga les parts en conflicte a protegir els civils i els no combatents i imposa restriccions i prohibicions als mitjans i mètodes de guerra. La protecció dels civils en conflictes armats és un objectiu principal de la política exterior espanyola. Espanya treballa per garantir el compliment del dret internacional humanitari i dels drets humans als conflictes armats. Les seves prioritats són:
- Promoure el compliment del dret internacional humanitari entre totes les parts en conflicte, incloent-hi els grups armats no estatals.
- Accions específiques per assistir a la població civil, com ara la protecció de nens i nenes en conflicte, la lluita contra la violència sexual en conflicte, i la protecció de la missió mèdica.
- Promoure la rendició de comptes per les violacions del dret internacional humanitari i la protecció de les víctimes.
La protecció de la missió mèdica
La prestació d‟atenció mèdica als ferits i malalts en conflicte és un dels principis essencials del dret internacional humanitari. Espanya va co-liderar l'adopció de la resolució 2286 (2016) del Consell de Seguretat, el 10è aniversari del qual se celebra aquest 2026. Aquesta resolució condemna els actes de violència, atacs i amenaces contra metges i hospitals en conflictes armats, crida al compliment de les obligacions de dret internacional humanitari en la matèria, inclosa la de guerra, i insta els Estats i les parts a investigar aquestes violacions del DIH ia adoptar mesures contra els responsables.
Durant la 34a Conferència internacional de Creu Roja i Mitja Lluna Roja (2024) Espanya va presentar una promesa oberta conjunta amb Creu Roja Espanyola sobre l'“Assistència de salut en perill i la protecció de la missió mèdica”. Espanya copresideix el corrent de treball sobre protecció d'hospitals de la Iniciativa mundial per reactivar el compromís polític amb el DIH impulsat pel Comitè Internacional de la Creu Roja amb l'objectiu d'enfortir el respecte i l'aplicació del DIH en conflictes armats, abordar els desafiaments contemporanis, promoure el respecte universal de les normes i desenvolupar recomanacions concretes per aplicarlo.
Informe voluntari nacional sobre aplicaci ó del dret internacional humanitari
En compliment de l'Estratègia de Diplomàcia Humanitària, Espanya ha publicat el primer informe voluntari nacional sobre l'aplicació del dret internacional humanitari. Lʻinforme ofereix una visió global sobre lʻaplicació del dret internacional humanitari a Espanya, a través de lʻanàlisi del marc normatiu, polítiques i estratègies desplegades des de lʻaprovació de lʻEstratègia de Diplomàcia Humanitària dʻEspanya.
Accedir a l'informe complet
Sisena reunió de la Comissió Espanyola de Dret Internacional Humanitari, 15 de febrer de 2024
Acció humanitària
Què és l'acció humanitària?
L'acció humanitària té com a objecte protegir i salvar vides, prevenir i alleujar el patiment humà, atendre les necessitats bàsiques i immediates de la població i promoure'n els drets, tot això des d'una perspectiva de reducció de la vulnerabilitat i enfortiment de capacitats.
Compromís de la Cooperaci ó Espanyola a l' acció humanitària
En aquest sentit, el VI Pla Director de la Cooperació Espanyola per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global 2024-2027, amb el seu lema de no deixar ningú enrere, afronta el canvi de paradigma al que va apuntar l'Agenda per a la Humanitat emanada de la Cimera Mundial Humanitària de 2016 i el orientat a millorar l'eficàcia i la qualitat de l'acció humanitària, reforçant la flexibilitat, la localització o la rendició de comptes a les poblacions afectades. A més, el març del 2019 es va adoptar l'Estratègia d'Acció Humanitària de la Cooperació Espanyola (2019-2026), amb un enfocament multilateral i amb perspectiva europeista , que reforça la diplomàcia humanitària com un element essencial de l'acció exterior i integra de manera transversal la igualtat de gènere
Aquest enfocament és reforçat per la primera Estratègia Espanyola de Diplomàcia Humanitària per al període 2023-2026, que concep la diplomàcia humanitària com a ús d'instruments polítics i diplomàtics per promoure el respecte al Dret Internacional Humanitari.
També el VI Pla Director posa l'accent en el paper que l'acció humanitària espanyola té en el suport a les crisis cròniques ia la resposta a emergències sobtades donant resposta així a desastres naturals i prioritzant els països i contextos on Espanya pot aportar més valor afegit podent dur-se a terme, no obstant això, intervencions d'acció humanitària en altres contextos geogràfics identificades.
També en aquesta resposta humanitària lligada a les emergències s'inclouen accions de prevenció, preparació davant de desastres i de recuperació primerenca enfortint així l'enfocament basat en risc en l'acció humanitària i contribuint a reduir els impactes de les crisis sobrevingudes.
Direcció d'Acció Humanitària de l'AECID: coordinació i lideratge
La Direcció d'Acció Humanitària (DAH) de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) és l'encarregada d'assumir la coordinació i el lideratge de l'acció humanitària espanyola. Com a òrgan del Ministeri d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, lidera la gestió i l'execució de l'ajuda en les crisis humanitàries i representa Espanya als fòrums humanitaris internacionals i regionals. Aquesta Direcció té el seu origen a l'Oficina d'Acció Humanitària, creada el 2007, elevada al rang de Direcció amb l'aprovació del nou Estatut de l'AECID el 2024.
Impacte de l'AECID a l' acció humanitària : milions de beneficiaris i recursos invertits
Des de la seva creació, l'AECID ha gestionat més de mil milions d'euros i ha arribat a més de tres milions de persones afectades per crisis humanitàries, ja sigui per conflictes o per desastres, entre altres llocs, a Síria i el Líban, Sahel i Llac Txad, Ucraïna, els Campaments de Refugiats Sahrauís, els Territoris Palestins Ocupats o Amèrica.
Una resposta eficaç a les crisis humanitàries des de la gestió d'emergències
La resposta a emergències de l'AECID es fa en estreta col·laboració amb múltiples actors. Des de la gestió de fons de resposta amb organismes internacionals, com l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA) o l'Organització Mundial de la Salut, fins a la signatura de convenis d'emergència amb diverses ONG espanyoles, passant per la concessió de subvencions de diferents tipus.
L'AECID compta, a més de amb antenes humanitàries (Panamà, Jerusalem, Amman, Alger/Tinduf, Addis Abeba, Bamako i Niamey), amb tres centres logístics per maximitzar la capacitat de resposta:
- Centre Logístic Humanitari a Torrejón de Ardoz (Madrid), capaç d'operar en múltiples crisis simultàniament.
- Dipòsit de Subministraments Humanitaris de les Nacions Unides (UNHRD) a Panamà, amb material d'emergència preposicionat .
- Base Logística Humanitària del Programa Mundial d'Aliments (PMA) de les Nacions Unides a Las Palmas de Gran Canària.
El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació durant la seva visita al Dipòsit de Subministraments de les Nacions Unides a Panamà, el març de 2024.
Resposta START “Jalecos Rojos ”: un equip multidisciplinar de resposta immediata
El 2018, la llavors Oficina d'Acció Humanitària, va classificar el primer Equip Mèdic d'Emergència (EMT) de nivell 2 d'Espanya. Aquest equip sanitari compost per voluntàries del Sistema Nacional de Salut i altres ONG i institucions locals i autonòmiques, va conformar el germen del que avui es coneix com la resposta START (Spanish Technical Aid Response Team) o “Jalecos Rojos”. El propòsit d'aquesta resposta és contribuir a la millora de la resposta de l'acció humanitària espanyola en emergències i que avui dia abasta tant la resposta en salut, com en aigua i sanejament, així com altres respostes especialitzades.
L'START treballa estretament amb la Iniciativa EMT de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i té diversos mòduls de resposta dins el pool de capacitats del Mecanisme Europeu de Protecció Civil. L'abril del 2019 es va produir, per primera vegada, el desplegament d'aquest equip a Dondo (Moçambic) per donar resposta a l'emergència produïda pel cicló Idai i, després d'haver estat desplegat a Haití, Jamaica, Turquia, Guinea Equatorial entre d'altres, va realitzar la seva última missió també a Mozambique inundacions de principi de 2026.
Equip START de l'AECID desplegat a la província de Hatay, Turquia, per assistir els afectats pel terratrèmol el febrer de 2023.
Espanya als Fòrums Humanitaris Internacionals: suport i compromís continu
Espanya ha demostrat el seu compromís amb l'Acció i la Diplomàcia Humanitàries en els darrers anys, reforçant el seu perfil com a donant humanitari. Destaca la seva reincorporació al grup de donants del Comitè Internacional de la Creu Roja, la presidència del qual ha ostentat de juliol de 2023 a juliol de 2024, i el reingrés a la Junta Executiva del Programa Mundial d'Aliments (PMA) fins al 2024. A més, des del 2025, Espanya participa juntament amb la Creu Roja Creu Roja (FICR), la copresidència del qual exerceix el 2026.
Aquest compromís s'ha vist acompanyat amb un reforçament del suport polític i financer a actors i instruments multilaterals clau, com l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA) -principal agència de les Nacions Unides per als assumptes humanitaris-, el Fons Central per a l'Acció en Casos d'Emergència (CERF) i subdirecc per a la Resposta a Desastres (DREF) de la FICR.
En aquest context, Espanya ha presidit també l'ODSG (grup de grans donants de l'OCHA) des del juliol del 2019 al juny del 2020 i el grup de treball del Consell sobre Acció Humanitària i Assistència Alimentària (COHAFA) durant la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.
Conclusió: la importància de l'acció humanitària a la diplomàcia espanyola
L'acció humanitària és una part crucial de la diplomàcia espanyola, que reflecteix un compromís ferm amb la cooperació internacional, la reducció de la vulnerabilitat global i el suport a les poblacions afectades per crisis i conflictes a tot el món.
-Traducció realitzada mitjançant eines automàtiques-